|
|
1.- |
Reglament del Senat |
| |
El BOE núm. 159, de 5 de juliol de 2005, ha publicat la Reforma del Reglament del Senat sobre l’ampliació de l’ús de les llengües cooficials en el Senat. D’acord amb aquesta modificació, es podran emprar les llengües oficials diferents del castellà en les intervencions a la Comissió General de les Comunitats Autònomes. Així mateix, tant aquestes intervencions com les mocions, interpel·lacions o preguntes que s’hagin presentat també en una llengua oficial altra que el castellà es publicaran en la llengua corresponent i en castellà.
|
Podeu consultar-ne el text íntegre a:
http://www.boe.es/boe/dias/2005-07-05/pdfs/A23774-23774.pdf |
|
2.- |
Entra en vigor la llei que permet l'ús del català al Registre Civil |
| |
Els assentaments es realitzaran en la llengua que sol·liciti el ciutadà.
La llei del Registre Civil, que datava del 1957, ja ha estat modificada; ja es pot demanar fer qualsevol document o inscripció en llengua catalana. La modificació de la llei va sortir publicada al Butlleti Oficial de l'Estat (BOE) el 23 de juny passat, i va entrar en vigor l'endemà, dia de Sant Joan. A partir d'ara, doncs, els fulls als llibres del Registre Civil, els impresos, els segells i els sistemes informàtics s'han de distribuir en les dues llengües oficials. El govern central, malgrat tot, encara té un termini de tres mesos per fer arribar a cada un dels registres tot el material necessari.
La nova normativa estableix que els assentaments s'han de fer en castellà o en la llengua oficial pròpia de la comunitat autònoma en què radiqui el Registre Civil, segons la llengua en què estigui redactat el document d'entrada o en què es faci la manifestació i, si el document és bilingüe, la inscripció es farà "en la llengua indicada per qui ho presenta".
Fins ara l'ús del català al Registre Civil depenia una mica de la voluntat de cada jutge perquè, de fet, no hi havia marc legal. La utilització del català era problemàtica a causa d'una normativa confusa de l'època de Franco que només permetia la inscripció en català de noms propis reconeguts oficialment.
És basant-se en aquesta llei preconstitucional que, per exemple, el jutge de Santa Coloma de Farners impedia des de fa anys al jutge de pau d'Anglès la utilització del català a les inscripcions al Registre Civil, una prohibició que va aixecar moltes protestes i va ser la punta de l'iceberg que va fer que el Parlament es decidís a proposar canvis legislatius per solucionar-ho. De fet, a partir d'avui cap jutge pot negar-se a utilitzar el català si aquesta és la voluntat de l'usuari.
Va ser l'octubre del 2004 quan el conseller de Justícia, Josep Maria Vallès, i el ministre de Justícia, Juan Fernando López Aguilar, van firmar en un acte solemne el protocol que explicitava la voluntat de fer reformes legals per permetre l'ús del català al Registre Civil. La proposta per demanar la reforma del Registre Civil per tal que reconegués la "plurinacionalitat de l'Estat" l'havia aprovat la comissió de justícia del Parlament el juny del 2002, ara fa tres anys. La proposta va comptar amb el suport de tots els grups parlamentaris i l'abstenció del PP.
|
Font: Avui (28-6-2005) http://www.avui.com/avui/diari/05/jun/28/20913.htm
|
|
3.- |
Novetats legislatives BOE en català |
| |
1.-Ordre PRE/1355/2005, de 16 de maig, per la qual es modifica l'annex XIII del Reglament general de vehicles, aprovat pel Reial decret 2822/1998, de 23 de desembre, per implantar el nou model del permís de circulació. («BOE» 117, de 17-5-2005.).
2.-Aplicació provisional del Protocol complementari al Conveni de Seguretat Social entre el Regne d'Espanya i la República Argentina, signat el 28 de gener de 1997, fet a Buenos Aires el 21 de març de 2005. («BOE» 122, de 23-5-2005.)
3.- Reial decret 520/2005, de 13 de maig, pel qual s'aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, en matèria de revisió en via administrativa. («BOE» 126, de 27-5-2005.)
4.-Ordre TAS/1562/2005, de 25 de maig, per la qual s'estableixen normes per a l'aplicació i el desplegament del Reglament general de recaptació de la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret 1415/2004, d'11 de juny. («BOE» 130, d'1-6-2005.)
5.- LLEI 8/2005, de 6 de juny, per compatibilitzar les pensions d'invalidesa en la seva modalitat no contributiva amb el treball remunerat. («BOE» 135, de 7-6-2005.)
6.-LLEI 9/2005, de 6 de juny, per compatibilitzar les pensions de l'assegurança obligatòria de vellesa i invalidesa (SOVI) amb les pensions de viudetat del sistema de la Seguretat Social. («BOE» 135, de 7-6-2005.)
|
|
|
|
4.- |
El TSJ recrimina al govern valencià que ignori l'equiparació de títols. |
| |
Exigeix per novena vegada que accepti la llicenciatura de filologia catalana en les oposicions al cos docent
El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJ) ha exigit de nou a la conselleria de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana que eximeixi de la realització de la prova de valencià a tots aquells opositors al cos docent que acreditin l'obtenció del títol de filologia catalana. El TSJ ja havia emès els últims tres anys fins a vuit sentències en aquest sentit, però la conselleria havia continuat incomplint-les a l'hora de convocar les oposicions.
En aquesta darrera sentència, en resposta a un nou recurs interposat per les Universitats d'Alacant i de València, el tribunal ha requerit en una interlocutòria a la Generalitat que compleixi aquesta resolució "la ignorància de la qual és difícilment excusable". A més d'exigir "el compliment del que s'ha resolt amb reiteració", el TSJ apunta també raons de seguretat de les proves selectives i dels possibles participants i es refereix en el mateix sentit a altres procediments selectius que es puguin convocar. Tot seguit remarca que es vol evitar la possibilitat d'interpretacions diferents de la fixada en diverses sentències sobre la titulació requerida per a l'exempció de la prova.
Les dues entitats acadèmiques van decidir tornar a recórrer en comprovar que en la convocatòria de l'oposició per a l'ingrés al cos de mestres apareguda en el DOGV del 22 d'abril passat tornaven a repetir-se les mateixes bases, "a pesar de les últimes sentències a favor de l'exempció de la prova de valencià per a aquests titulats, aquesta s'exigia de nou", van manifestar fonts de la Universitat.
Ara, "aquesta resolució, que insisteix en la inexcusabilitat de l'administració davant l'incompliment d'anteriors sentències, reforça la validesa de la titulació de filologia catalana que imparteixen les universitats demandants", van afegir les mateixes fonts.
|
Font: Diari AVUI |
|
5.- |
Revista ADDENDA |
| |
Comissió Lingüística Territorial de l'Àmbit Jurídic i Judicial de Girona
Aquí podeu accedir al número 11.
|
Per accedir a la resta de números podeu accedir des d'aquí. |
|
6.- |
L'accessió en la jurisprudència del TSJC |
| |
L'accessió en la jurisprudència del TSJC durant 2004, de Joan Marsal
Guillamet
Universitat de Barcelona
|
Document en format PDF. |
|
7.- |
Softcatalà presenta la traducció al català de la distribució Linux Fedora Core 4 |
| |
La quarta versió de la popular distribució de Linux Fedora Core 4, o FC4, incorpora de sèrie la traducció al català de l'instal·lador, la majoria
d'eines de configuració i manteniment, l'OpenOffice.org, i l'entorn
d'escriptori GNOME, que han estat traduiïts per Softcatalà, així com altres utilitats traduïdes per les seves comunitats respectives, com ara l'entorn
d'escriptori KDE, i la majoria de les aplicacions del projecte GNU, entre
d'altres.
Les principals característiques d'aquesta darrera versió són:
- Kernel 2.6.x
- GNOME 2.10
- KDE 3.4
- Una versió de Java totalment lliure (gcj)
- L'entorn de desenvolupament Eclipse
- Una versió preliminar de l'OpenOffice 2.0
- Instal·lable també en arquitectures basades en PowerPC (PPC, 32 i 64 bits)
- Fedora Extres
El projecte Fedora és un projecte de codi obert desenvolupat col·lectivament,
i patrocinat per Red Hat. L'objectiu del projecte és construir un sistema
operatiu complet de propòsit general, basat totalment en programari lliure. El
seu cicle de desenvolupament és força curt, l'objectiu és alliberar de dues a
tres versions a l'any amb les darreres novetats i millores en el programari
lliure, així com actualitzacions regulars de seguretat i de millores del
programari.
|
Podeu trobar més informació sobre el projecte de traducció a: http://www.softcatala.org/projectes/fedora/
Si voleu descarregar les imatges de CD, ho podeu fer:
Des de la Universitat de
Lleida
Des de Rediris
Des d'altres llocs del món
|
|
8.- |
Ja ha sortit el núm. 16 (any 2005) de la revista ‘Llengua & Literatura’, publicada per la Societat Catalana de Llengua i Literatura |
| |
SUMARI
- ‘Lo somni’ de Bernat Metge i els tractats d’apareguts (per Joan Mahiques)
- El seny contra l’enteniment al poema 4 d’Ausiàs March (per Salvador Cuenca)
- La visió de la llengua de Valentí Almirall (1841-1904) (per Josep Pich)
- Magí Morera i Galícia, o la gran estratègia cultural (per Olívia Gassol)
- Una història de la revolució i la contrarevolució (per Francesc Fuguet)
- La tasca gramatical d’Antoni M. Alcover (per Joan Julià-Muné)
- Morfologia verbal aranesa: les desinències de l’imperfet d’indicatiu (per Aitor Carrera)
- L’ús oral formal nord-occidental: criteris, descripció i orientacions ortoèpiques (per Sílvia Romero i Imma Creus)
- Cristòfol Despuig, Pugna pro patria. Noves dades biogràfiques sobre l’autor dels ‘Col·loquis’ (per Enric Querol)
- L’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura (1928-1936) (per Narcís
Iglésias)
- La influència del català sobre el lèxic castellà: visió diacrònica (per Marta Prat)
- Els sufixos “-oi” i “-oll” de l’eivissenc: proposta de sistematització i de representació gràfica (per Enric Ribes i Marí)
- Estratègies retoricocomunicatives en el discurs juvenil: funció taxèmica (per Isidre Muñoz)
|
|
|
9.- |
Enllaç recomanat |
| |
Diccionari anglès-català de codi obert
|
http://www.catalandictionary.org |
|
10.- |
EL CATALÀ A TAULA |
| |
Conveni entre el Consorci per a la Normalització Lingüística i el Gremi de Restauració de Barcelona.
L’objectiu del conveni, signat el passat 11 de juliol, és la difusió de la campanya “Català a taula” a les empreses agremiades del sector de la restauració de Barcelona. L’acord preveu, entre altres aspectes, la realització de classes de català d’atenció al públic per a cambrers a les aules de la seu del Gremi, la difusió de materials d’informació dels serveis del CNL de Barcelona ila publicació d’articles sobre normalització lingüística a la revista del Gremi. |
|
|
11.- |
NOVETATS EDITORIALS |
| |
Llengua i Ús. Revista Tècnica de Política Lingüística
S’ha publicat el número 33 de la revista que edita la Secretaria de Política Lingüística. Destaquen en portada els articles “Dóna corda al català”, “Espai europeu d’educació superior: llengua catalana i multilingüisme”, “Proposta de llibre d’estil per a Andorra Televisió”, “Les ulleres del professor de llengua: la visió del llenguatge, abans i ara”, “Avaluació del programa “Voluntaris per la llengua” i “Actituds envers la llengua catalana i el bilingüisme a l’escola”.
|
Podeu consultar-ne el sumari a: http://www.gencat.net/presidencia/... |
|
12.- |
JORNADES I CURSOS |
| |
IUL@online, programa online de formació en terminologia
L'Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA) de la Universitat Pompeu Fabra ha obert el 1er període de preinscripció fins al 29 de juliol de 2005 per al programa online de formació en terminologia. Encara queden places disponibles per a les noves edicions dels cursos i per als nous
mòduls: Tallers online de terminologia i Màster online en terminologia.
|
Més informació:
http://www.iula.upf.edu
webmaster@iulaonline.org
|
|
13.- |
COMENTARI LINGÜÍSTIC |
| |
Família homoparental. Els canvis socials dels darrers anys, que s’han reflectit en modificacionsde la legislació civil catalana en matèria d’adopció i tutela, han fet necessàries algunes denominacions que es refereixen a nous models familiars.
Aquest és el cas de l’adjectiu homoparental, que apareix sovint formant part del terme família homoparental (la constituïda per una parella homosexual, masculina o femenina, amb un o més fills biològics o adoptius), i del substantiu homoparentalitat, la condició d’aquesta parella homosexual amb fills. Es tracta de calcs de l’anglès construïts sobre l’adjectiu parental, també d’origen anglès, però pres del llatí parentalis ‘pertanyent al pare i a la mare’, del substantiu parensparentis ‘pare i mare, genitors, ancestres’. El prefix d’origen grec homo-, tot i que equival estrictament a ‘igual’ o ‘el mateix’, ha experimentat una extensió de significat i ha passat a fer referència també a ‘homosexual’. El prefix homo- amb el sentit de ‘homosexual’ es documenta ja en formes com ara homofòbia, homòfob, homofília i homoeròtic.
També s’han aprovat els termes relacionats corresponents heteroparental, família heteroparental (la constituïda per una parella heterosexual amb un o més fills biològics o adoptius) i heteroparentalitat. Encara que el significat d’aquestes formes queda recollit en el concepte tradicional de família, aquests termes es fan necessaris com a conceptes semànticament relacionats amb els altres. |
|
|
14.- |
Cinema |
| |
Estrenes de cinema en català.
El 22 de juliol s’estrena Rolo i el secret del pèsol, un film d’animació que ampliarà l’oferta de cinema en català d’aquest estiu, a la qual s’afegiran les estrenes de les pel·lícules Charlie i la fàbrica de xocolata (12 d’agost), un film de Tim Burton protagonitzat per Johnny Deep, i Doraemon i els déus del vent (2 de setembre).
|
Per a més informació sobre la cartellera de cinema en català: http://www.gencat.net/presidencia/... |
|
|
