1.- |
La declaració de la renda es pot fer en català |
| |
La declaració de la renda es pot fer en català, tant per Internet com a l'Agència Tributària o per qualsevol altre mitjà: banc, caixa, gestoria, etc.
Fins al 30 de juny hi ha temps per presentar la declaració de la renda, que recordem que es pot fer en català.
Del web aeat.es/webcatalan/home.html, se'n poden descarregar els impresos en català, i el TERMCAT ha editat dos lèxics sobre la renda: Com a novetat de la campanya de la renda 2004, cal indicar que el Centre de Terminologia TERMCAT ha elaborat dos lèxics bilingües català-castellà i castellà-català per difondre la terminologia bàsica relacionada amb la renda, que estan disponibles al web del TERMCAT.
|
Deduccions per donacions a entitats que promoguin la llengua catalana.
Igual com en anys anteriors, les persones residents a Catalunya poden acollir-se a la possibilitat de desgravar un 15% de les donacions que s'hagin fet a fundacions o associacions que tinguin per finalitat promoure el català. Les entitats han de figurar en el cens que elabora la Secretaria de Política Lingüística, que es troba al web e-tributs.net, i de l'Agència Tributària, aeat.es
Font: CPNL |
|
2.- |
REVISTA INDRET |
| |
Us recomanem l’article d’Antoni Vaquer i Aloy, Llegítima dels hereus i usdefruit universal: dues sentències divergents. (PDF)
|
Font: www.indret.com |
|
3.- |
Relació de jutges/esses |
| |
Relació de jutges/esses que han al·legat el mèrit preferent del coneixement oral i escrit de l'idioma oficial. (PDF)
(Actualitzat 12/05/05) |
|
|
|
4.- |
Carta europea de les llengües regionals o minoritàries 2001 |
| |
Text íntegre de la Carta, en versió catalana, i la Declaració del Govern d’Espanya, on s’explica el procés seguit, les característiques de l’adhesió de l’Estat espanyol i les llengües que reconeix com a "minoritàries o regionals" segons els termes de la Carta en el seu territori. Inclou antecendents i característiques de la Carta i una relació d’estats adherits. |
Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (en pdf)
També podeu consultar la versió en aranès:
Carta europèa des lengües regionaus o minoritàries (en pdf) |
|
5.- |
El TERMCAT compleix el seu vintè aniversari, i ho celebra sota el lema ‘Vint anys en primer terme’ |
| |
El Centre de Terminologia obrirà les seves portes el 15 i 16 de juny, i es convidarà els ciutadans, i els periodistes, a conèixer la feina que s’hi fa.
 El TERMCAT compleix el seu vintè aniversari. El Centre de Terminologia va ser creat el 13 de maig de 1985 per un acord de la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans, amb l’objectiu de promoure el desenvolupament harmònic de la terminologia en llengua catalana. Per celebrar aquest aniversari el TERMCAT organitza un conjunt d’actes que s’emmarquen en una campanya comunicativa que porta com a lema "Vint anys en primer terme". Entre els actes més rellevants, destaca la celebració d’unes jornades de portes obertes, els dies 15 i 16 de juny, a la seu del TERMCAT. Amb aquesta acció es pretén acostar la terminologia a la societat catalana, convidant els ciutadans a visitar el Centre perquè puguin conèixer de primera mà la feina que s’hi desenvolupa. També s’oferirà una visita als periodistes que ho desitgin.
|
Jornada científica
La segona proposta, de caràcter més acadèmic, és l’organització d’una jornada científica, el mes de novembre, en què es debatrà i s’aprofundirà sobre el paper de la normalització terminològica en la nostra llengua. Tots dos actes volen ser un punt de trobada de totes les persones i institucions que estan vinculades d’una manera o una altra al treball terminològic, per recordar i homenatjar la tasca duta a terme durant aquests vint anys i per compartir els projectes de futur que el Centre té iniciats.
Avui, després de vint anys, el TERMCAT continua treballant per fer realitat l’encàrrec que li ha estat encomanat, promovent la creació i la difusió de terminologies en llengua catalana, oferint serveis d’assessorament i desenvolupant una metodologia de la recerca en terminologia que l’ha convertit en un referent internacional en aquest àmbit. Els reptes de futur que té plantejada la nostra llengua en un món globalitzat i en què domina l’anglès com a llengua franca, especialment en els àmbits científics i tècnics, passen sens dubte pel desenvolupament continu d’eines i productes terminològics que responguin a les necessitats dinàmiques de la societat, al servei de les quals el TERMCAT posa la seva activitat.
El TERMCAT és un organisme amb participació de la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i el Consorci per a la Normalització Lingüística, que s’encarrega de coordinar les actuacions terminològiques en llengua catalana.Web del TERMCAT: http://www.termcat.net |
|
6.- |
Lèxic i bibliografia per a l'activitat immobiliària |
| |
Obra de difusió destinada als professionals del sector immobiliari. A més de la terminologia i la fraseologia bàsiques, inclou recursos útils per a la redacció de textos d'aquesta àrea. |
Documents en PDF:
Introducció
Terminologia
Fraseologia
Orientacions per a la redacció
Bibliografia
|
|
7.- |
CRITERIS ORIENTADORS |
| |
Documentació jurídica i administrativa
2002. Col·lecció «Criteris Lingüístics»; 5. ISBN 84-393-6001-0
Obra que aplega la versió actualitzada de la documentació jurídica i administrativa difosa anteriorment a través de les revistes del Departament de Cultura Llengua i Administració i Llengua i Ús i aquest mateix web. En tots els casos es tracta de models de documents que s'havien anat elaborant en el si de la Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu. Els documents i els criteris de redacció s'han actualitzat en diferents aspectes, però sobretot tenint en compte les modificacions normatives que els afecten, entre les quals cal destacar les derivades de l'aprovació de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'enjudiciament civil.
Documentació jurídica i administrativa (pdf)
|
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
1999. Col·lecció «Criteris Lingüístics»; 4. ISBN 84-393-4981-5
Treball revisat i aprovat per la Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu. Criteris eminentment pràctics per resoldre diferents qüestions de llengua a l'hora de traduir els textos jurídics normatius, com ara lleis, reglaments, contractes d'adhesió... Conté un annex amb una llista d'equivalències entre el castellà i el català de terminologia i fraseologia jurídica i administrativa.
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català (pdf)
|
|
8.- |
REVISTA INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS |
| |
Ha sortit el núm. 18 de la 'Revista d'Estudis Catalans' (any 2005).
Conté un dossier sobre "El català, llengua de comunicació científica", amb aquestes aportacions:
-
Carles Riera: Producció, difusió i divulgació de la ciència en català
-
Josep-E. Baños / Fèlix Bosch / Elena Guardiola: Normalització de
termes en recerca clínica amb medicaments: en exemple de col.laboració multidisciplinària i entre institucions
-
Salvador Climent / Joaquim Moré / Antoni Oliver / Míriam Salvatierra /
Imma Sànchez / Mercè Vàzquez: Tecnologies de la traducció per a la gestió de la doble oferta docent en català i castellà a la UOC
-
Anna Montesinos López: El català a les enginyeries de la Universitat
Politècnica de València: Dades i reflexions
-
Llum Bracho / Edmund G. Turney: La paratextualitat en la traducció
mediambiental de divulgació: els jocs de paraules i la intertextualitat
|
http://latina.phil2.uni-freiburg.de/pusch/zfk/cat/index.htm
(Els articles es poden llegir mitjançant l'Adobe Acrobat.) |
|
9.- |
JORNADES |
| |
La llengua catalana: reptes de futur
Del 27 al 29 de juny de 2005
(15 hores, 1,5 crèdits)
Miquel Àngel Pradilla
OBJECTIUS
El nou mil.lenni ens ha fornit un nou context sociopolític i una nova realitat demogràfi ca i cultural. En un ecosistema multilingüe, la societat catalanòfona ha de saber adaptarse, doncs, als nous reptes que li deparen uns canvis tan substancials. L'objectiu nuclear d'aquest cicle de conferències és reflexionar, amb voluntat prospectiva, sobre el rumb que haurien de seguir els diversos àmbits temàtics proposats, interpretats com a contextos i/o estratègies claus en una perspectiva de normalitat cultural.
MATRÍCULA
92 euros
INFORMACIÓ I MATRÍCULA
Del 23 de maig fins a l'inici dels cursos
Servei de Gestió de l'Extensió Universitària
Rectorat
Universitat Rovira i Virgili
C. de l'Escorxador, s/n
43003 Tarragona
Tel.: 977 55 95 06 / 902 33 78 78
Fax: 977 55 80 22
A/e: segeu25@urv.es
http://www.urv.es
|
Font: CUSC- Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (per via de Joan Costa) Tel. 93 403 70 65 Facultat de Filologia (bústia 191) Universitat de Barcelona Gran Via de les Corts Catalanes, 585 08007 Barcelona www.ub.es/cusc |
|
10.- |
NOVETATS EDITORIALS |
| |
 EL NOM, LA UNITAT I LA NORMALITAT
Informe sobre el reconeixement del català com a llengua oficial i pròpia del País Valencià.
Autors: Alfons Esteve, Francesc Esteve i Mercè Teodoro.
Presentació del Llibre:
Dimarts, 7 de juny a les 19.30 hores
Sala d’actes del col·legi de Periodistes
Rambla de Catalunya, 10, Barcelona
|
Una revisió de Fabra, una crítica a la norma. La lingüística de Josep Calveras'
Autor: Narcís Iglésias
Universitat de Girona, 2005
|
SERVEIS LINGÜÍSTICS DE LES UNIVERSITATS VALENCIANES.
Criteris lingüístics: per als usos institucionals de les universitats valencianes
[Alacant]: Universitat d'Alacant. Secretariat de Promoció del Valencià, [2005].
Com a complement del Manual de documents i llenguatge administratius, els serveis de política lingüística posen a disposició de tota la comunitat universitària aquests Criteris lingüístics, elaborats en col·laboració entre les cinc universitats valencianes. Amb aquesta publicació, que té el suport de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, es pretén contribuir a determinar un estil homogeni i adequat als usos formals propis de la institució universitària.
http://www.uv.es/spl/v/docs/Assessorament/criteris.pdf
|
JUNYENT, M. C. [et al.] Les llengües a Catalunya: quantes llengües s’hi parlen?
[Barcelona]: Universitat de Barcelona: Octaedro, DL 2005. 176 p. ISBN 84-8063-733-1
|
MARTÍN, I.; ALVARADO, M. Diccionari temàtic de llenguatge de signes català
2a ed. ampl. i rev. Lleida: Els autors, 2004. 660 p. ISBN 84-609-0634-5
|
11.- |
El Senat donarà llum verda a l'ús limitat del català abans de l'estiu |
| |
El Senat preveu donar llum verda abans de l'estiu a un ús limitat de les llengües cooficials diferents del castellà. Aquesta mesura, que se sotmetrà a votació en un dels darrers plens del període de sessions, s'implementaria tècnicament els mesos de juliol i agost.
Els quatre àmbits on es podrà usar el català són limitats, però podria ser un primer pas a l'espera que una reforma del Senat com la que ha promès Zapatero permeti reflectir-hi sense cotilles la pluralitat lingüística de l'Estat. Per via d'una reforma del reglament es podrà parlar català a la Comissió General de les Comunitats Autònomes, on es debaten temes competencials i es compta sovint amb la presència de representants dels governs autonòmics. S'usaran traductors que proporcionaran les comunitats. En el cas del català fa mesos que es treballa discretament en un acord amb els governs català, balear i valencià perquè els professionals es proporcionin forma rotatòria, acceptant de facto la unitat de la llengua.
Amb el vistiplau del president Javier Rojo es traduirà al català, l'euskera i el gallec la pàgina web de la institució, es publicaran també en la llengua cooficial en què s'hagin redactat -a banda del castellà- les iniciatives al butlletí de les Corts, i al ple els senadors podran usar la llengua pròpia per formular l'enunciat de les preguntes orals al govern.
|
Font: Diari Avui (31-5-2005) |
|
12.- |
HUUBS: un cercador de notícies en català |
| |
Ha nascut un nou producte comunicatiu anomenat Huubs, i que no és res més
que un cercador de notícies, de moment, en fase beta, que permet buscar
entre més de 80 fonts en la versió catalana i unes 1200 en la espanyola.
Huubs, a més, permet sindicar les notícies que surtin d'una cerca per a
posar-les a qualsevol web. El cercador de notícies ha estat creat
suposadament per Imente tot i que els nostres intents de ocntacte amb ells
no han estat fructífers.
|
Font: www.racocatala.com |
|
