|
|
1.- |
PREMI AGUSTÍ JUANDÓ
|
|
El proper divendres 1 de juliol de 2005, a les 9 del vespre, l'Hble. Sr. Josep Bargalló i Valls, Conseller Primer de la Generalitat de Catalunya, presidirà la 1ª Entrega del Premi Agustí Juandó i Royo a l'Hotel Carlemany de Girona, que atorga el CICAC.
|
| + informació (pdf) |
|
2.- |
NOVETATS AL REGISTRE CIVIL |
| |
Modificació de l’article 23 Llei del Registre civil (pdf)
|
Article Marcel Magrané, membre de la Comissió de Llengua del CICAC. (pdf) |
|
3.- |
NOVA SENTÈNCIA DEL TSJ |
| |
El TSJ torna a eximir de la prova de valencià en les pròximes oposicions a mestre als titulats en Filologia Catalana -L’acte judicial es refereix a la inexcusabilitat de l’administració davant l’incompliment d’anteriors sentències.
El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha ordenat de nou a la Conselleria de Cultura i Educació que eximisca de la realització de la prova de valencià a tots aquells que acrediten l’obtenció del títol de Filologia Catalana.
L’acte judicial, comunicat els primers dies d’aquest mes de juny, torna a reconéixer la plena validesa de la llicenciatura de Filologia Catalana que imparteixen les universitats d’Alacant i València. Les dues institucions universitàries havien tornat a demandar a la Generalitat Valenciana per tal de previndre els opositors al cos de mestres que s’examinaran en breu, de la situació viscuda en anteriors convocatòries en les quals s’obligava als titulats en Filologia Catalana a examinar-se de la prova de valencià.
Les dues universitats havien comprovat que en la convocatòria de l’oposició per a l’ingrés en el cos de mestres apareguda en el DOGV del 22 d’abril tornaven a repetir-se les mateixes bases i malgrat les darreres sentències a favor de l’exempció de la prova de valencià per a aquests titulats aquesta s’exigia de nou. L’acte es refereix en el mateix sentit a altres procediments selectius que es puguen convocar. La resolució apunta que tal com es va resoldre en un acte del passat 30 de juny es torna a acordar aquesta mesura “per a requerir no sols el compliment del que s’ha resolt, amb reiteració, sobre el particular la ignorància del qual és difícilment excusable, sinó també per raons de seguretat de les proves selectives i en conseqüència dels possibles partíceps”. També apunta l’acte que amb aquest es vol evitar la possibilitat d’interpretacions distintes a la fixada en diverses sentències sobre la titulació requerida per a l’exempció de la prova.
Aquest acte que insisteix en la inexcusabilitat de l’administració davant l’incompliment d’anteriors sentències reforça la validesa de la titulació de Filologia Catalana que imparteixen les universitats demandants davant les oposicions al cos de mestres convocades per l’administració pública valenciana. El TSJ ja va resoldre els recursos presentats per la Universitat de València i la d’Alacant contra les Ordres de la Conselleria de Cultura i Educació de 8 de maig de 2002 per les quals es convocava el concurs oposició per a l’ingrés en el cos de mestres, cos docent d’ensenyament secundari, professors d’escoles oficials d’idiomes, de música i arts escèniques i professors tècnics de Formació Professional. En abril de 2004 el TSJ va reiterar la plena validesa de la titulació de Filologia Catalana i la nova sentència donava la raó a les dues universitats en el contenciós front a la Generalitat.
|
Font: Universitat de València
Enllaç a la notícia |
|
|
4.- |
El Parlament Europeu demana la incorporació en el lloc web Europa de les llengües regionals amb un estatut d'oficialitat reconegut |
| |
En el marc de la resolució de 12 de maig de 2005, sobre l'aplicació de l'estratègia d'informació i comunicació de la Unió Europea, el Parlament Europeu ha demanat a la Comissió Europea que millori el lloc web Europa, tot procurant que els seus continguts es difonguin en totes les llengües oficials de la Unió Europea i en aquelles que tinguin caràcter oficial en els estats membres, sempre que aquests ho decideixin i assumeixin el cost pressupostari que això comporta. L'objectiu final d'aquesta millora és evitar la discriminació d'unes llengües enfront d'altres.
En aquesta mateixa resolució, i com a fonament de la petició esmentada, el Parlament considera que els ciutadans tenen el dret a una informació sobre la Unió Europea en la seva pròpia llengua, en un llenguatge senzill i per mitjà de vies fàcilment accessibles, i que tota l'estratègia d'informació i comunicació s'ha de basar en els valors fonamentals de la Unió Europea, dintre dels quals figura el respecte de la diversitat cultural.
|
Per a més informació |
|
5.- |
Reconeixement de la possibilitat d’ús oficial del català en les institucions de la Unió Europea |
| |
El Consell de Ministres d’Afers Generals i Relacions Exteriors, reunit a Luxemburg, va aprovar ahir, 13 de juny, la possibilitat de l’ús oficial del català en les institucions de la Unió Europea. Recordem que el Govern espanyol va sol·licitar, el desembre passat, el reconeixement oficial en el si de la Unió Europea d’aquelles llengües que tenen un estatut de llengua oficial a Espanya de conformitat amb la Constitució i d’acord amb els Estatuts d’Autonomia de les comunitats autònomes amb llengua pròpia.
L’acord, proposat per l’actual Presidència del Consell de la UE (Luxemburg), permetrà que els estats membres que ho desitgin, demanin a les institucions l’ús d’altres llengües que actualment no són oficials.Arran d’aquest acord, es possibilitarà, a partir del proper mes d’octubre d’enguany:
· L’ús del català, per part dels ciutadans, en les seves comunicacions escrites amb les institucions.
· La facultat d’ús del català, prèvia petició formulada amb una anticipació raonable, en les intervencions orals en el Consell de la UE, en les sessions del Parlament Europeu i del Comitè de les Regions.
· La publicació en català dels textos legals finals adoptats pel procediment de codecisió entre el Parlament Europeu i el Consell de la UE.
Es tracta, doncs, d’un avenç destacat en aquestes dues dècades de pertinença a la Unió Europea. El Consell de la UE demanarà a la resta d’institucions i òrgans consultius que configuren la Unió Europea que, d’acord amb aquestes bases, concloguin acords administratius amb els Governs dels Estats membres que ho sol·licitin.
EXTRACTE DELS RESULTATS DEL CONSELL D’AFERS GENERALS I RELACIONS EXTERIORS . 2667 Sessió del Consell – Luxemburg, 13 de juny de 2005 (pdf)
|
Font: Patronat Català Pro Europa. |
|
6.- |
RECURSOS LINGÜÍSTICS UNIVERSITATS DE L’INSTITUT JOAN LLUÍS VIVIES |
| |
S'ha posat en funcionament el portal de recursos lingüístics de les universitats de l'Institut Joan Lluís Vives www.llengua.info. Aquest nou portal posa a l'abast de tothom els serveis lingüístics de les 20 universitats de la Xarxa.
www.llengua.info està organitzat en tres àrees: formació, assessorament i terminologia, i dinamització. Des d'aquestes seccions, podeu accedir a tota la informació sobre cursos, materials de referència, certificacions, ajuts i beques, programari específic...; podeu consultar un cercador terminològic multilingüe, sol.licitar correccions, conèixer dades sociolingüístiques, i consultar legislació i polítiques sobre llengua, entre molts altres serveis.
www.llengua.info també ha estat dissenyat per assolir una navegació accessible per a aquelles persones amb alguna discapacitat visual.
L'objectiu d'aquest nou portal de l'Institut Joan Lluís Vives és cobrir les necessitats en matèria de llengua de tota la societat en general. I amb aquesta finalitat s'ofereix l'accés a un servei de qualitat: els serveis lingüístics universitaris.
Consulteu-ho a llengua.info
|
FONT: Institut Joan Lluís Vives
ijlv@vives.org
|
|
7.- |
Documents notarials en català a internet |
| |
A través del web de la Plataforma per la llengua ja és possible descarregar-se una trentena de documents notarials en català perfectament vàlids.
Segons l'entitat, aquesta nova iniciativa "pretén contribuir decisivament a la normalització de la llengua, i omplir el buit existent en l'àmbit de la documentació notarial".
|
|
|
8.- |
I Simposi Internacional de Catalanística a Brussel·les |
| |
L'Institut Ramon Llull, responsable del I Simposi Internacional de Catalanística a Brussel·les
L'Institut Ramon Llull desplegarà a Brussel·les, del 13 al 15 de juny, el I Simposi Internacional de Catalanística, per a fomentar espais de diàleg i de col·laboració entre les associacions internacionals de catalanística i contribuir al reconeixement del català com a llengua oficial de les institucions europees.
A banda la representació institucionals, també hi intervindran el president de la Institució de les Lletres Calanes, Jaume Subirana, el president de l'Institut Joan Lluís Vives, Daniel Bastida, i la secretària general del Patronat Català pro Europa, Anna Teron. També hi seran representants de les sis associacions internacionals de catalanística: la presidenta de l’Anglo-Catalan Society, Montserrat Roser; el president de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Albert Hauf; el president de l’Association Française des Catalanistes, Christian Camps; el president de la Deutsche Katalanistenverband, Andreas Wesch; el president de la North-American Catalan Society, Jaume Martí-Olivella; i Donatella Siviero, per l’Associazione Italiana di Studi Catalani.
Aquest simposi coincideix amb la commemoració del setanta-cinquè aniversari de la fundació del Casal Català de Brussel·les, que es farà dimarts i en què participaran el secretari de Cooperació Exterior de la Generalitat, Albert Royo, i el president del dit Casal, Manel Camós. Jaume Subirana, a més a més, farà una conferència titulada 'Catalunya i el món: catalans universals i poetes nacionals', que versarà sobre Josep Carner.
|
Font: Vilaweb (13-6-2005)
|
|
9.- |
OBSERVATORI DE LA LLENGUA |
| |
Un informe de l'Observatori de la Llengua demana reformes legals per a identificar el valencià com a part del català.
L'Observatori de la Llengua Catalana, amb el suport d'Acció Cultural del País Valencià, ha elaborat un informe que demana reformes legals per a fixar la identificació del valencià "com a part de la llengua catalana" i la validesa de l'un i l'altre terme per a referir-se a la llengua pròpia dels valencians.
Un dels autors de l'informe, Francesc Esteve, responsable del Servici de Política Lingüística de la Universitat de València, ha assenyalat la necessitat de "canviar el discurs que ha dominat la Comunitat Valenciana en els últims 30 anys" i que ha consistit a "evitar el nom de català per a referir-se al valencià".
En este sentit, ha comentat que, quan es va negociar l'anterior Estatut valencià, "sectors compromesos amb la llengua van pensar que la denominació era una qüestió simbòlica", per la qual cosa creien que "el conflicte s'aniria diluint". No obstant, tres dècades després, "no ha sigut així i el tema del nom s'ha convertit en un tabú".
Esteve ha assegurat que durant estos anys "s'ha utilitzat el problema onomàstic per a dificultar qualsevol avanç en la normalització en no deixar clara la unitat de la llengua".
L'autor es va emparar en les set sentències recents que obliguen a admetre a la Generalitat Valenciana la titulació de Filologia Catalana com a acreditativa de coneixement de valencià en oposicions per a l'ensenyança per a remarcar que "no es tracta de generalitzar el nom de català sinó que una doble denominació pot ser perfectament vàlida".
En referència al suposat rebuig social d'alguns sectors cap al reconeixement de la unitat de la llengua que propugnen alguns sectors, Esteve ha recordat que l'última enquesta elaborada pel Govern valencià el 1992 constata que "un 50 per cent accepta la unitat i un 45 per cent veu bé la doble denominació", per la qual cosa "hi ha una base social àmplia".
"UNA COMUNITAT LINGÜÍSTICA COHESIONADA"
Els autors de l'informe també han remarcat la importància de superar l'"estricte marc autonòmic" com a àmbit lingüístic i cultural. Segons Francesc Esteve, per a comptar amb una política lingüística ambiciosa és indispensable una reforma legal que acabe amb l'actual "fragmentació" i "actuar en termes d'una comunitat lingüística cohesionada que funcione com a única".
El document, que compta amb el suport de sindicats majoritaris, partits polítics i associacions culturals, aposta per que les comunitats autònomes afectades posen en marxa una política de col·laboració activa que implique també al Principat d'Andorra, la Catalunya Nord (Rosselló) i l'Alguer.
Per la seua banda, l'advocada responsable dels servicis jurídics d'Acció Cultural del País Valencià, Mercè Teodoro, ha lamentat que els polítics "ignoren les decisions judicials", tot i que ha assegurat que "estem en un moment molt favorable" per a aconseguir els objectius de l'Observatori, ja que la unitat de la llengua compta amb el suport d'una "àmplia base social".
|
Font: Vilaweb - Europa Press (07/06/2005)
Enllaç a la notícia.
Més informació.
|
|
10.- |
ÚS DEL CATALÀ A INTERNET |
| |
Amb motiu del tercer aniversari del Baròmetre de l'ús del català a
Internet, hem publicat una notícia-article a la web de WICCAC:
"Tercer aniversari del Baròmetre de l'ús del català a Internet: no s'han fet els deures"
La podeu veure a l'enllaç directe.
|
Fint: Joan Soler i Martí
membre de l'equip de coordinadors de WICCAC -
Webmàsters Independents en Català, de Cultura i d'Àmbits Cívics
|
|
11.- |
L'Associació d'Amics de la Bressola fa una nova crida per a captar nous socis |
| |
La Bressola és una xarxa d'escoles catalanes de la Catalunya Nord. Actualment gestiona 8 centres educatius (1 dels quals de secundària) repartits per tot el territori nord-català, i escolaritza més de 500 alumnes. L'Associació d'Amics de la Bressola dóna suport econòmic i logístic a la Bressola.
Atès que hi ha nous reptes i que hi ha llista d'espera (no es poden agafar més alumnes perquè manquen diners per a l'obertura de nous centres), els Amics de la Bressola fan una nova crida a totes les persones interessades a promoure la llengua catalana perquè se'n facin socis, i que hi facin una aportació econòmica anual.
Per a fer-se soci dels Amics de la Bressola només cal omplir la butlleta que hi ha a: http://amicsbressola.feshocat.com/Butlleta.htm
La quantitat és voluntària, però es recomana que com a mínim sigui de 20 o 30 euros anuals.
Més informació sobre la Bressola i els Amics de la Bressola a: http://www.bressola.org
http://www.amics-bressola.tk
La donació que es fa als Amics de la Bressola desgrava fiscalment a la declaració de la renda espanyola (a principis de cada any els Amics de la Bressola envien un full per a la mateixa declaració de la renda).
Ja l'any 2003, amb motiu de l'obertura del centre de secundària, els Amics de la Bressola van fer una crida per Internet per a captar nous socis, i la resposta va ser molt bona (es van fer molts socis nous). Ara els Amics de la Bressola animen de nou totes aquelles persones que encara no són sòcies perquè s'ho facin i defensin, així, la llengua catalana a la Catalunya Nord.
|
Font: Amics de la Bressola |
|
|
12.- |
JORNADES I CURSOS |
| |
Curs El Català com a llengua estrangera
El Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona organitza, juntament amb l'Institut Ramon Llull, el curs de formació 'El català com a llengua estrangera: eines i estratègies'.
El curs té una durada de 30 hores i tindrà lloc del 4 al 8 de juliol a la Casa de Convalescència (Sant Antoni maria Claret, 171, 08041 Barcelona).
La preinscripció és oberta. Per a més informació podeu consultar http://www.uab.es/dep-filologia-catalana
o demanar informació al 935 811 368 / 935 812 349 o a Anna.Batra@uab.es
|
Font: Anna Bartra (Departament de Filologia Catalana, Universitat Autònoma de Barcelona) |
|
|
13.- |
Convocatòries |
| |
Convocatòria del 2005 de les proves d'habilitació per a la traducció i la interpretació jurades
El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 4395, de 31 de maig, publica la Resolució PRE/1617/2005, de 12 de maig, per la qual es convoquen les proves per a l'habilitació professional per a la traducció i la interpretació jurades d'altres llengües al català, i viceversa
Les llengües objecte d’examen d’enguany són: l’anglès, el castellà, el francès, l’àrab, el rus i el xinès. De totes aquestes llengües es convoca, d’una banda, prova de traducció, i de l’altra, prova d’interpretació, llevat de l’àrab que només es convoca la prova de traducció.
El termini d’inscripció és el període comprès entre l’1 i el 15 de juny de dilluns a divendres de 8 a 15 hores. Per a més informació adreceu-vos a: Secretaria de Política Lingüística:
Barcelona / C. de Mallorca, 272, 1r / 08037 Barcelona / 93 467 91 30
Girona / C. dels Ciutadans, 18 / 17004 Girona / 972 22 54 55
Lleida / C. de Lluís companys, 1 / 25003 Lleida / 973 03 04 99
Tarragona / C. de Sant Francesc, 3 / 43003 Tarragona / 977 23 65 59
Terres de l'Ebre / C. del Dr. Ferran, 6-8 / 43500 Tortosa / 977 44 80 70
i també a: http://www.gencat.net/presidencia/llengcat/tij/index.htm
|
Font: Sever Salvador i Padrosa (responsable de les proves d'habilitació per a la traducció i la interpretació jurades i del registre de traductors i intèrprets jurats), Generalitat de Catalunya, Secretaria de Política Lingüística, Servei d'Assessorament Lingüístic |
|
|
14.- |
CURSOS CATALÀ ROSA SENSAT. Estiu 2005 |
| |
CURSOS DE LLENGUA GENERAL
15306 Nivell superior (D)
> De dilluns a dijous, de 10 a 12.30h
> Durada: 45 hores, del 27 de juny al 26 de juliol
15307 Nivell superior (D)
> De dilluns a dijous, de 18.30 a 21h
> Durada: 45 hores, del 27 de juny al 26 de juliol
15304 Nivell de suficiència (C)
> De dilluns a dijous, de 10 a 12.30 h
> Durada: 45 hores, del 27 de juny al 26 de juliol
15305 Nivell de suficiència (C)
> De dilluns a dijous, de 18.30 a 21h
> Durada: 45 hores, del 27 de juny al 26 de juliol
15303 Nivell intermedi (B)
> De dilluns a dijous, de 18.30 a 21 h
> Durada: 45 hores, del 27 de juny al 26 de juliol
15301 Nivell elemental (A)
> De dilluns a dijous, de 10 a 12.30 h
> Durada: 45 hores, del 27 de juny al 26 de juliol
15302 Nivell bàsic (A)
> De dilluns a dijous, de 18.30 a 21 h
> Durada: 45 hores, del 27 de juny al 26 de juliol
El preu de tots els cursos de llengua general és de 162 euros per als socis/sòcies i de 179 euros per als no socis/sòcies.
|
CURSOS ESPECÍFICS
15311 Nivell K. Correcció de textos orals i escrits
> Professora: Carme Font
> De dilluns a dijous, de 10.30 a 13h
> Durada: 45 hores, del 27 de juny al 26 de juliol
15312 Nivell K. Correcció de textos orals i escrits
> Professora: Carme Font
> De dilluns a dijous, de 16 a 18.30h
> Durada: 45 hores, del 27 de juny al 26 de juliol
El preu del curs de nivell K és de 216 euros per als socis/sòcies i de 240 euros per als no socis/sòcies.
|
LLENGUATGE D'ESPECIALITAT
15313 Curs de llenguatge jurídic (J)
> Professor: David Torras
> Curs adreçat a llicenciats en dret, filòlegs i professionals de la
correcció. El curs proporciona les eines adients per a tots aquells professionals en contacte amb el món del dret i, alhora, prepara per a les proves de la Secretaria de Política Lingüística (certificat J).
> Dilluns, dimecres i divendres: de 15 a 19h.
> Durada: 48 hores, de l'1 al 27 de juliol
El preu del curs de llenguatge jurídic és de 305 euros per als socis/sòcies i de 338 euros per als no socis/sòcies.
|
FORMACIÓ DE CORRECTORS
Adreçat a professionals de la correcció
15314 Qüestions de normativa actual
> Professor: Joan Costa Carreras
> El curs pretén, partint d'una breu reflexió sobre l'abast del concepte
de normativa en la situació actual, valorar les novetats sobre normativa ortogràfica, morfològica, lèxica i sintàctica que aporten la Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (en la versió electrònica provisional) i la Gramàtica del català contemporani. Aquesta valoració es farà mitjançant l'exposició de les novetats, anàlisis de casos reals i exercicis pràctics.
> De dilluns a dijous
> de 10 a 12.30h
> Durada: 20 hores, del 4 al 14 de juliol
El preu del curs de Qüestions de normativa és de 179 euros per als socis/sòcies i de 198 euros per als no socis/sòcies.
|
CERTIFICATS
L'Escola lliurarà un certificat si s'assisteix al 80% de les classes. MATRÍCULA
Del 6 al 21 de juny
De 10 a 14h i de 16 a 20h
Telèfons: 93 481 73 72 i 03 481 73 74
http://www.rosasensat. org
catala@rosasensat.org
|
IMPORTANT
L'Escola es reserva el dret d'anul·lar els cursos si no hi ha un mínim d'alumnes. En cap cas no es retornarà l'import de la matrícula, si l'alumne/a decideix no assistir al curs o retirar-se'n. |
|
15.- |
Premi Òmnium Cultural del Bages de Planificació Lingüística (Premis Lacetània 2005) |
| |
Import del premi: 1.000 euros.
Convocat per Òmnium Cultural del Bages, té l’objectiu d’impulsar projectes que promoguin i potenciïn l’ús del català en diferents sectors de la societat. Hi pot participar qualsevol persona, qualsevol grup de persones o qualsevol entitat, i es pot presentar més d’un projecte per cada persona, grup o entitat.
Es valorarà l’originalitat i l’efectivitat prevista, així com altres elements (com ara la validesa de les fonts). El treball que opti al premi ha de contenir aquests apartats: públic destinatari, dades per a la definició de la situació a millorar, objectius generals, objectius específics, planificació d’actuacions, actors implicats en les actuacions, temporalització, indicadors d’implementació, indicadors de resultat, recursos necessaris i pressupost.
Els treballs s’han de presentar redactats en català i per triplicat, abans del 31 d’octubre del 2005, a la delegació d’Òmnium Cultural al Bages (c. Bruc, 99, 1r, 08240 Manresa). Els treballs han de dur un títol, però no poden dur el nom dels autors. Juntament amb les còpies del treball, cal lliurar un sobre tancat; a fora hi ha d’haver escrit “II Premi Òmnium Cultural del Bages de Planificació Lingüística” i el títol del treball; a dins hi ha d’anar el nom del(s) autor(s), el DNI, l’adreça i el telèfon.
Si desitgeu més informació podeu adreçar-vos a bages@omniumcultural.org
|
Font: Òmnium Cultural del Bages |
|
|
16.- |
Novetats editorials |
| |
Ha estat publicat el llibret Cap a una sostenibilitat lingüística
(Barcelona: Angle ed. / Centre d'Estudis de Temes Contemporanis, 2005, 71 pp.), que va obtenir ex-aequo el premi IDEES assaig breu 2004.
Font: CUSC- Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació
|
Ha sortit el núm. 32 de 'Llengua i Ús. Revista Tècnica de Política Lingüística'
Sumari
- Editorial. Elvira Riera. Secretaria de Política Lingüística
- Demana DVD i videojocs en català! Prestatgeria única de DVD i videojocs en llengua catalana. Toni Matas. Barcelona Multimèdia
- Escola Valenciana: fets per la llengua. Gerard Fullana. Escola Valenciana
- Nous manlleus, noves perspectives: conseqüències pràctiques per a l'assessorament (I). F. Xavier Fargas Valero, Dolors Montes Pérez. TERMCAT, Centre de Terminologia
- La importància de les memòries de traducció en els processos traductius automatitzats. Ramon Piqué. Grup Tradumàtica. Departament de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona
- El patró expressiu: l’habilitat de comunicar les emocions i els estats d’ànim. Joan Bellès
- Els tallers i les aules d’acollida lingüística i cultural per a alumnes d’incorporació tardana. Francesca C. Cabot Clar. IES Guillem Sagrera (Palma). Antònia Santandreu Servera. IES Berenguer d’Anoia (Inca)
- Enquesta sobre usos lingüístics a institucions públiques (EULIP). Jonatan Castaño, Joan Solé Camardons. Secretaria de Política Lingüística
- Pluralitat lingüística i llengua catalana. Carme Bellver Palou
- El català ocult: el potencial d’ús de la llengua catalana a la presó Model de Barcelona. Vanessa Bretxa. Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC), Rafel Torner i Guinart. Departament de Justícia
- Ressenya: ‘Oralitat i escriptura: dues cares de la complexitat del llenguatge’. Montserrat Corbera. Secretaria de Política Lingüística
- Ressenya: «Català Fàcil». Jordi Esteban
- Bibliografia
- Notes i notícies
|
Legislació sobre protecció de dades (segona edició)
Col·lecció Quaderns de Legislació, 48
Aquesta segona edició inclou les disposicions indispensables sobre la protecció de dades a Catalunya, ja que afegeix les dues directives comunitàries sobre la matèria a banda dels altres textos legals i reglamentaris.
Codi: 17077X
PVP 9,00 euros
|
Editorial atelier:
LEGISLACIO URBANISTICA DE CATALUNYA. Inclou la Llei 2/2002 d'urbanisme -amb les modificacions de la Llei 10/2004, de 24 de desembre- i el Decret 287/2003 que aprova el reglament. Edicó 2005
2.CODI URBANISTIC DE CATALUNYA. 2ª ed. Edició 2004
3.CODIGO EUROPEO DE ETICA DE LA POLICIA. ESPAÑOL-CATALAN-INGLES-FRANCES. Edició 2004
4.CODI CIVIL Edició 2002
5.CODI PENAL I LEGISLACIO COMPLEMENTARIA 2ª ed Edició 2001
6.CODI DE NORMATIVA CATALANA DE FUNCIO PUBLICA LOCAL. 3ª ed. Edició 2001
7.CODI DE LEGISLACIO POLICIAL DE CATALUNYA. 2ª ed. Edició 2000
|
|
|
