Notícies Electròniques. Comissió de Llengua Catalana del Consell de Col·legis d'Advocats de Catalunya

1.-	2n lliurament del Premi Agustí Juandó
	PREMI AGUSTÍ JUANDÓ El guardó Agustí Juandó va ser creat l’any 2004 pel Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya (CICAC) amb la finalitat de retornar l’ús social ple de la llengua catalana a l’àmbit jurídic. El guardó reconeix la trajectòria d’aquelles persones i entitats que destaquen per la seva dedicació i afany en la normalització i ús de la llengua catalana en l’àmbit juridicadministratiu, a més del seu compromís en la sensibilització d’aquest àmbit amb la situació actual del català.
	EL CICAC El Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya des dels seus inicis s’ha plantejat com una tasca preferent retornar l’ús ple de la nostra llengua a la justícia. Per a contribuir a aquesta tasca, enguany es va plantejar instituir una distinció honorífica per a premiar a una persona que en l’any anterior s’hagi distingit en la defensa de la nostra llengua en l’àmbit del Dret i la Justícia. El Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya (CICAC), és la institució que agrupa als 14 Col·legis d’Advocats de Catalunya. A més hi estan adherits els Col·legis de les Illes Balears i Andorra. L’actual president és el Degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Reus, Sr. Pere Lluis Huguet. El CICAC treballa amb diverses comissions formades per advocats de tot Catalunya que cerquen la millora constant dels professionals del dret catalans a nivell formatiu, torn d’ofici, lingüístic, deontològic, etc.
	AGUSTÍ JUANDÓ Agustí Juandó va ser secretari de l’Audiència Provincial de Barcelona el 1936 quan va esclatar la Guerra. La Generalitat de Catalunya el va nomenar perquè es fes càrrec de la institució després de la revolta militar. El franquisme acusà Juandó d’ésser el promotor de la catalanització dels serveis de Justícia a l’Audiència i als jutjats. Segons les fonts franquistes: "se hicieron autos, providencias, diligencias, notificaciones y cédulas de citación, etc. Impresos para lo criminal y libros de registros en catalán enviándose ese material a los juzgados de Barcelona consiguiendo con ello su propósito de carácter separatista”. El 19 de juny de 1939 va ser sotmès a un consell de guerra amb altres 14 persones sense cap mena de relació entre elles que justifiqués el procés comú. En el consell de guerra recollint la tasca que en compliment de les disposicions de la Generalitat va fer per a normalitzar l’ús del català en aquella institució es va recollir a la sentència com a fet inculpatori va ser condemnat a pena de mort per delicte de rebel·lió militar, que va ser executada al Camp de la Bota el 9 de juliol de 1939.
	EL JURAT El Jurat estarà format per les persones que integren la Comissió de Llengua del CICAC, el president del Consell i el Secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. El veredicte del Jurat serà inapel·lable i existirà la possibilitat de declarar desert el premi. Presidenta de la Comissió de Llengua: Marta Cànovas i Bordas, Degana Col·legi de Sant Feliu de Llobregat Secretari de la Comissió de Llengua: Josep Cruanyes i Tort, Secretari Esther Borràs i Pérez, Tresorera del Il·lustre Col·legi d’Advocats de Sabadell Oriol Sagarra i Trias, Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona M. Mar Espar i Almeda, Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona Marta Brugat i Planas, Il·lustre Col·legi d’Advocats de Figueres Jordi Vilà i Vilà, Il·lustre Col·legi d’Advocats de Girona Albert Conesa i Bausà, Il·lustre Col·legi d’Advocats de Granollers Esther Sancho i Cepero, Il·lustre Col·legi d’Advocats de Lleida Leopold Corbella i Sanaüja, Il·lustre Col·legi d’Advocats de Manresa Joan Auladell i Fontseca, Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró Ricard Foraster i Adsera, Il·lustre Col·legi d’Advocats de Reus Mireia Fontanet i Sanjuan, Il·lustre Col·legi d’Advocats de St. Feliu de Llobregat Marcel Magrané i Obrado, Il·lustre Col·legi d’Advocats de Tarragona Eusebi Camdepadrós i Pucurull Pere Guasch i Coll M. Mercè Mira i Cortadelles, Il·lustre Col·legi d’Advocats de Terrassa Josep Canicio i Querol, Il·lustre Col·legi d’Advocats de Tortosa Joan Riera i Claret, Il·lustre Col·legi d’Advocats de Vic Francesc Riera i Solivellas, Il·lustre Col·legi d'Advocats de les Illes Balears
	PERSONALITATS GUARDONADES Pere Figuereda, Premi Agustí Juandó 2005 Josep Ma. Iglesies, Premi Agustí Juandó 2005 Mercè Teodoro, Premi Agustí Juandó 2006 Sebastià Frau, Premi Agustí Juandó 2006
	Mercè Teodoro Mercè Teodoro i Peris neix l’any 1969 a València. És llicenciada en Dret per la Universitat de València i advocada en exercici des de 1993. Especialista en Dret Penal i contenciòs-administratiu, és responsable de l'Àrea Jurídica d'Acció Cultural del País Valencià des de 1996. Des d'aquesta entitat ha defensat per vies extrajudicials i judicials, múltiples afers relacionats amb drets lingüístics com: canvis i adaptacions de noms i cognoms, discriminació per ús del català a persones físiques i entitats privades, homologacions de certificats administratius i acadèmics, accés a la funció pública, reconeixement del títol de Llicenciat en Filologia Catalana, i l’ensenyament en català, entre d’altres. Teodoro ha aconseguit entre el 2004 i el 2006, juntament amb l’equip jurídic d’Acció Cultural del País Valencià i amb el del Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià, 7 sentències favorables a la unitat de la llengua i a la doble denominació equivalent català i valencià dictades pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. És assessora Jurídica d’empreses i entitats sense ànim de lucre, associacions i fundacions privades relacionades amb l’àmbit pacifista, feminista i defensa dels drets lingüístics. Sòcia activa de l'Associació contra la Tortura, i membre del Comitè d’Experts de l’Observatori de la Llengua catalana des del 2005. Teodoro és conferenciant i ponent sobre temes de debat jurídic i drets lingüístics en diversos àmbits. És autora i coautora de diferents informes i articles relacionats amb el conflicte lingüístic, la normalització i el reconeixement de la llengua al País Valencià. PUBLICACIONS Coautora del Informe de la Fundació Ausiàs March al Consell Valencià de Cultura "Del fals conflicte lingüístic al compromís per la Llengua" (1998). Autora de la Crònica Legislativa relativa a la normativa lingüística del País Valencià de la "Revista de Llengua i Dret" Editada per l'Escola d'Administració Pública de Catalunya des de 1999. Coautora de l’”Informe sobre la situación del catalán en el País Valenciano”, elaborat per a la Fundación Sabino Arana (2001). Coautora de l’informe sobre la llengua catalana “El nom, la Unitat i la Normalitat” editat per l’Observatori de la Llengua Catalana (2005). Autora de l’article “L’ús del català als jutjats i tribunals del País Valencià: Traducció i interpretació jurídica, desconeixement, indefensió i boicot d’una llengua.” Editat a “Les plomes de la justícia”. Editorial Proa (2006)
	Sebastià Frau Sebastià Frau va néixer a Palma de Mallorca l’any 1953 i es va llicenciar en dret a la Universitat de Barcelona al 1975. Va realitzar cursos de doctorat a la Universitat de les Illes Balears i és especialitsa universitari en dret urbanístic i ordenació del territori. L’any 1978 es va col·legiar a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de les Illes Balears i al Col·legi d’Advocats de Madrid al 1993. Frau sempre ha destacat per la seva lluita i defensa de la llengua catalana en l’exercici de la seva professió. És un dels directius de l’associació Voltor des del 1995, associació per la promoció de la llengua catalana en els mitjans de difusió audiovisuals. L’any 1996 va participar en les Jornades d’Actualització del Codi Penal, organitzades pel Col·legi d’Advocats de les Illes Balears. Va formar part de la direcció de l’Obra Cultural Balear des de 1995 fins el 2004, any en el que va entrar a ocupar la presidència fins al març del 2005. Va ser delegat del Col·legi d’Advocats de les Illes Balears i va participar, en nom seu, en les reunions de la Comissió de la Llengua Catalana del CICAC. Frau és articulista ocasional en diferents mitjans de comunicació com el Diari de Balears, l’Avui, El Diario de Mallorca, i El Mirall. Frau creu en el procés de normalització lingüística a través de l’Administració pública i l’ensenyament i reivindica la plena normalització de la llengua catalana en la societat Balear.

2.-	Declaració de l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia
	Articles de l’Estatut que fan referència a la Justícia (pdf) El projecte d’Estatut i les competències del departament de justícia (pdf)
	Departament de Justícia: http://www.gencat.net/nouestatut/cat/index.htm

3.-	Eurotribune.net rellença la campanya en favor del reconeixement del català al Parlament Europeu
	El diari electrònic eurotribune.net ha tornat a posar en marxa la campanya per demanar a la mesa del Parlament Europeu l’acceptació de les llengües cooficials espanyoles –el català, l’euskera i el gallec– tal i com va demanar ara fa uns mesos el Govern espanyol mitjançant un memoràndum lingüístic i que fa un mes la mateixa mesa va rebutjar. La campanya, que compta amb el suport dels parlamentaris Ignasi Guardans (CiU), Bernat Joan (ERC), Josu Ortuondo (EAJ-PNB) i Raül Romeva (ICV), consisteix en l’enviament d’una carta tancada en diferents idiomes als membres de la mesa de la cambra europea en la que es prega una major sensibilitat vers aquestes llengües i es demana que s’adoptin tal i com va demanar el Govern espanyol. eurotribune.net pretén, d’aquesta manera, donar veu a la societat civil per tal que la mesa de l’Europarlament observi la vitalitat d’aquestes llengües i la seva voluntat de participar i enriquir el debat europeu. eurotribune.net torna a posar en marxa aquesta campanya per tal de fer la màxima pressió possible a la mesa per tal que accepti de manera definitiva el català en aquesta institució. La campanya, entre d’altres, realitzada el mes passat, tot i no tenir els efectes desitjats, ha forçat a replantejar-se la decisió i a decidir de nou sobre el futur de la nostra llengua. Mitjançant un formulari, en el que es demana les dades personals, volem fer arribar a tots els membres de la mesa del Parlament el màxim nombre de signatures vàlides per fer-los sensibilitzar sobre aquest assumpte. La mesa del Parlament ha de decidir els propers dies sobre la inclusió del català, l’euskera i el gallec a la cambra. eurotribune.net, com a diari català i multilingüe, vol donar de nou la veu a la societat en aquest assumpte i convidem novament a tothom a que participi i signi de nou pel reconeixement total de la nostra llengua a l’Europarlament. Signa pel català al Parlament Europeu!!!


4.-	Actes de reunió i llibre d'actes de les comunitats de propietaris en català
	En el DOGC núm. 4640, de 24 de maig, s'ha publicat la Llei 5/2006, de 10 de maig, del Llibre Cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals. Dins de la regulació de la propietat horitzontal, en els articles 553-27.3 i 553-28 es determina, d'una banda, que les actes de les reunions de comunitats de propietaris s'han de redactar almenys en català i, d'altra banda, que el llibre d'actes que conté els acords de la junta de propietaris s'ha de legalitzar almenys en català, o en aranès a la Vall d'Aran, al registre de la propietat. A la pràctica, això ha de fer possible que tots els membres de comunitats de propietaris rebin aquestes actes de les reunions en català. D'acord amb la disposició final, aquesta Llei entra en vigor el primer de juliol vinent.
	Per a més informació: http://www.gencat.net/diari/4640/06130211.htm. Font: www.gencat.net

5.-	Revista Addenda
	S'ha publicat el número 12 del full informatiu de la Comissió Lingüística Territorial de l'Àmbit Jurídic i Judicial de Girona. L'edició d'aquest número, que correspon al mes de maig de 2006, ha estat patrocinada pel Deganat Autonòmic de Registradors de la Propietat i Mercantils de Catalunya. Podeu consultar-lo a: http://www.cpnl.cat/xarxa/cnlgirona/publicacions.html?ID=18.
	Addenda 12 (pdf)