|
|
• Nou retall sobre terminologia jurídica i administrativa |
| |
Amb motiu de l’aplicació del “Pla de Qualitat Lingüística”, us adjuntem un nou retall terminològic que podreu visualitzar si cliqueu damunt la icona del fitxer en format pdf que trobareu a continuació.
Retall (pdf) |
|
|
• Aprovat el Projecte de llei del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques |
| |
El Ple del Parlament de Catalunya va aprovar el passat 16 d’abril el Projecte de llei pel qual s’aprova el llibre III del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques. Amb l’aprovació d’aquesta Llei es completa progressivament el Codi civil de Catalunya, cosa que representa un pas més en la construcció del nou sistema jurídic català.
El llibre III refon, sistematitza i harmonitza la legislació catalana d’associacions i fundacions, continguda fins ara en les lleis 7/1997 i 5/2001. Al mateix temps, actualitza alguns aspectes del règim jurídic d’aquestes entitats, que augmenten la seva independència respecte a l’Administració i se sotmeten, alhora, a un major control dels seus membres i al compromís amb una gestió transparent. El text també conté l’Estatut bàsic de la persona jurídica en dret català.
Principals novetats
En el títol III, relatiu a les fundacions, és on s’han introduït els canvis més significatius, adreçats a garantir que les entitats que es constitueixin en el futur siguin raonablement viables i responguin a les finalitats d’interès general:
S’estableix el deure de separar les funcions de govern i de gestió ordinària: les fundacions que tinguin una certa importància han de nomenar un o més directors, que no poden ser membres del patronat. I, en totes les fundacions, els patrons no poden prestar serveis professionals o laborals retribuïts a l’entitat. Això fomenta la professionalització de la gestió i reafirma la posició sobirana i independent que ha de tenir l’òrgan de govern.
Es redefineixen les funcions de control preventiu del Protectorat, s’estableix una quantia mínima per a la dotació inicial de la fundació i es preveu la possibilitat de crear fundacions temporals, que podran ser reconvertides en indefinides si augmenten la seva dotació abans de 5 anys.
Respecte al títol II, relatiu a les associacions, es parteix del respecte a la llibertat autoorganitzativa d’aquestes entitats, amb els límits següents:
El principi no lucratiu prohibeix que el patrimoni sigui repartit entre els associats o cedit gratuïtament, si bé és compatible amb la restitució de les aportacions reemborsables.
S’estableix el deure de donar transparència als comptes anuals que s’imposen a les associacions declarades d’utilitat pública, a les que reben ajuts de les administracions i a les que recorren a la captació pública de fons per finançar-se, seguint, d’aquesta manera, les recomanacions de l’informe sobre bon govern i transparència administrativa.
La Llei també aplega, en el títol I, un seguit de disposicions generals aplicables a totes les persones jurídiques regulades pel dret català.
Parteix del principi d’autonomia organitzativa. Per tant, redueix al mínim estrictament necessari el dret imperatiu.
S’introdueix com a novetat una norma general sobre conflicte d’interessos, que inclou els deures d’abstenció i d’informació prèvia a l’òrgan que hagi de prendre una decisió o adoptar un acord, si algun dels seus membres es troba en un conflicte d’aquest tipus.
Es regula el règim d’impugnació d’acords, decisions i actes contraris a la Llei i es defineixen els supòsits en què és procedent la legitimació per promoure-la i els límits temporals de les pretensions impugnatòries.
Finalment, s’estableixen els trets generals de fusió, escissió i transformació i liquidació, així com el sistema de publicitat de les persones jurídiques en dret català. |
| |
|
• La Generalitat de Catalunya crea un Servei de consultes lingüístiques |
| |
La Generalitat de Catalunya ha creat un servei de consultes lingüístiques (OPTIMOT) per a totes les persones que tinguin algun dubte lingüístic.
L’objectiu d’aquest servei és unificar els criteris a l’hora de resoldre les qüestions lingüístiques i ampliar l’horari d’atenció als usuaris (disponibilitat en qualsevol moment).
S’hi accedeix a través d’Internet, a l’adreça http://optimot.gencat.cat.
Optimot, consultes lingüístiques, consta d’un cercador, tipus Google, que us ha de permetre trobar de forma ràpida i autònoma la resposta als dubtes més habituals en l’ús de la llengua catalana.
Hi ha diferents tipus de cerca: bàsica, per arrel, frase exacta... Conté el diccionari castellà-català, el diccionari català-castellà, el diccionari normatiu de català de l’IEC...
Les consultes que no pugueu resoldre satisfactòriament mitjançant el cercador, les podreu dirigir al servei d’atenció personalitzada, a través d’una bústia de correu web o bé a través del telèfon 902 879 659. |
|
|
• Catalunya, Galícia i el País Basc estudien posar en marxa traductors automàtics en les tres llengües pròpies |
| |
Galícia, Catalunya i el País Basc estudiaran la possibilitat de posar en
marxa traductors automàtics en les tres llengües pròpies. Així ho han acordat les tres comunitats en una reunió de la comissió de seguiment, en què les Illes Balears han sol·licitat formalment unir-se al protocol de col·laboració en matèria de política lingüística.
Precisament, els governs gallec, català i basc van subscriure la
incorporació de l'Administració balear el 16 de març de 2007 i, després de la petició formal corresponent, han mostrat el seu compromís per iniciar els tràmits legals corresponents i fer efectiva la incorporació de les Illes Balears, que es formalitzarà a Palma pròximament. |
|
|
• Les oficines de garanties lingüístiques de Catalunya van rebre 1.300 queixes i denúncies el 2007 |
| |
El 60% de queixes sobre l'ús del català en l'àmbit privat són pels
rètols i l'atenció al públic. Els que generen més protestes són
botigues i bars.
Rètols d'establiments i cartes de restaurants que no estan en català,
així com la incapacitat del personal que hi treballa per atendre el
client en aquesta llengua es consoliden com els motius més habituals
que duen una persona a presentar una queixa o una denúncia en una
oficina de garanties lingüístiques. Els comerços i empreses, amb un
total de 779 consultes i queixes, i els bars i restaurants, amb 256,
continuen sent els que generen més protestes, segons el balanç del
2007.
En el seu tercer any en funcionament, les oficines de garanties
lingüístiques van recollir 712 queixes, 582 denúncies i 451
consultes. La majoria de situacions es resolen sense haver d'arribar
a cap acció executiva.
Després de la restauració, els sectors en què més gent ha vist
vulnerats els seus drets lingüístics són les telecomunicacions (100
expedients), les entitats financeres (59) i les activitats
immobiliàries (54). El primer motiu de queixa és la falta de rètols
en català (387), seguit de l'atenció al públic (381). |
|
|
• Els governs de Catalunya i Andorra signen un acord de col•laboració en matèria cultural i de comunicació |
| |
El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel
Tresserras, i el ministre Portaveu del Govern, de Desenvolupament
Econòmic, Turisme, Cultura i Universitat del Govern d'Andorra, Juli
Minoves, van signar el 10 d’abril un acord de col·laboració en matèria
cultural entre la Generalitat de Catalunya i el Govern d'Andorra.
L'objecte de l'acord és l'establiment d'un marc de col·laboració
entre ambdós governs per a la cooperació mútua en l'àmbit de la
comunicació, la disposició d'informació relativa a producció i consum
culturals, de la promoció del patrimoni i de les indústries culturals, el suport tècnic, la difusió d'activitats artístiques i l'intercanvi d'experiències culturals.
En l'àmbit del patrimoni cultural, els dos governs es comprometen a
facilitar assessorament tècnic i legislatiu en matèria d'infraestructures culturals, museus, arqueologia i protecció del patrimoni immoble.
Pel que fa al patrimoni documental, la Generalitat i el Govern
d'Andorra promouran, en matèria d'arxius, l'intercanvi d'informació i
el foment de la formació i l'assessorament per a la gestió dels
documents electrònics i els processos de digitalització. Així mateix,
s'elaborarà un inventari dels fons documentals que siguin d'interès
comú i es continuarà fent la Guia d'Arxius de Frontera.
L'acord també preveu la col·laboració en l'àmbit de la difusió
d'activitats artístiques, amb l'organització conjunta d'exposicions
itinerants que permetin difondre el patrimoni cultural i etnològic
compartit pels dos territoris, així com la creació d'una estructura
estable d'intercanvi que permeti de fer gires coordinades d'espectacles teatrals. Els dos governs també fomentaran l'intercanvi d'experiències en l'àmbit de la cultura popular i tradicional, compartiran circuits de difusió de música tradicional, com ara el Circuit Folk, i promouran l'aprenentatge de música i instruments tradicionals.
Quant al foment de la lectura, els governs es comprometen a articular
un instrument per programar de manera ordinària les activitats de la
Institució de les Lletres Catalanes al Principat d'Andorra amb
l'objectiu de fomentar la lectura i el coneixement mutu de la
literatura catalana i andorrana. En matèria de biblioteques, es
promourà la col·laboració entre els dos sistemes nacionals de préstec
per facilitar a la ciutadania l'accés als fons dels dos territoris.
Per últim, l'acord també preveu la col·laboració de la Generalitat de
Catalunya i el Govern d'Andorra en matèria de televisió transfronterera en llengua catalana, així com en l'àmbit de la producció audiovisual, el cinema i la promoció de l'intercanvi d'experiències amb relació a la transició de la televisió analògica a la digital.
|
|
|
• El Parlament balear reclama a Madrid que els funcionaris coneguin el català |
| |
El Parlament de les Illes Balears ha aprovat instar el Ministeri
d'Administracions Públiques a fer necessari el coneixement del català per
poder proveir els llocs de feina de l'Administració de l'Estat a les Illes
Balears. La proposta té per objectiu posar fi a la discriminació dels
catalanoparlants que no poden ser atesos en la seva llengua pròpia.
De la mateixa manera, també s'insta el Ministeri d'Administracions Públiques
a entrar en un procés normalitzador que garanteixi que el seu funcionariat a
les Illes, entorn de 2.000 persones, estigui en condicions d'atendre en
català els ciutadans. |
|
|
• L'Acadèmia Valenciana de la Llengua torna a avalar la unitat de la llengua catalana |
| |
El proppassat 23 d’abril, la secció lexicogràfica de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va aprovar l'entrada del terme “valencià” a l'esborrany del Diccionari Normatiu com un dels dos noms que rep la llengua pròpia dels territoris de l'antiga Corona d'Aragó. La definició s'emmarca en la línia del dictamen elaborat el 2005, que ja deia que valencià i català són dues denominacions d'una mateixa llengua. Quan acabi la seva feina amb totes les entrades, la resta de membres de l'AVL hi podrà presentar esmenes i el ple haurà de ratificar el conjunt de l'obra.
El Diccionari Normatiu del Valencià, on es recollirà l'entrada aprovada, és previst que vegi la llum al llarg de l'any vinent. Ara per ara, la secció ja ha redactat tots els articles entre la “a” i la “v”.
Tot i que la proposta de la secció lexicogràfica podrà ser esmenada, no s'espera que l'entrada definitiva del terme “valencià” variï gaire, tenint en compte que es basa en un dictamen aprovat per unanimitat per la pròpia AVL i que ara ha estat aprovada sense grans escarafalls. |
|
|
• Més de vint entitats d'immigrants subratllen la importància del català com a eina de cohesió |
| |
La Plataforma per la Llengua i vint-i-dues associacions d'immigrats o de suport als immigrats van proposar el proppassat 23 d’abril, al Moll de les Drassanes de Barcelona, l'acte “El català, llengua comuna”, amb la finalitat de fer veure la importància del català com a eina d'inclusió i de cohesió social. Entre les onze del matí i les deu del vespre hi van actuar Miquel Gil i l'Orquestra Àrab de Barcelona; finalment, l'escriptora Najat El Hachmi hi va llegir el manifest “El català, llengua comuna”.
La Plataforma va recordar que, al nostre país, s'hi parlen més de dues-centes cinquanta llengües i que el català “és la llengua que ens uneix a tots, és l'idioma amb el qual volem construir la societat i que tothom pot compartir”. També ho veuen així la resta d'entitats que van coorganitzar la jornada, com l'Associació de dones africanes de Catalunya E'Waiso Ipola, l'Asociación de Profesionales Bolivianos en Barcelona, els Altres Andalusos, Rede.cat i altres.
L'acte pretenia estimular la incorporació dels nouvinguts a la societat d'acollida i incentivar les relacions interculturals. |
|
|
• La companyia aèria American Airlines incorpora el català a la seva pàgina web |
| |
La companyia aèria American Airlines ha incorporat el català a la
seva pàgina web. Segons els responsables de la companyia, American Airlines, membre fundador de l'aliança "Oneworld", demostra amb aquesta acció el compromís de la companyia aèria envers el mercat català. American serà així la primera companyia aèria dels Estats Units que oferirà un lloc web en
català. Els clients podran comprar bitllets d'avió en línia cap a
Nova York i altres destinacions des de Barcelona, i podran accedir en
català a tota la informació rellevant sobre el seu viatge.
|
|
|
• Signat l’acord amb Ryanair per promoure el català en els seus serveis des de l’aeroport de Reus |
| |
En virtut de l’acord signat amb la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona, l’Ajuntament de Reus i la Cambra de Comerç de Reus, la companyia Ryanair es compromet a utilitzar el català en les instruccions als passatgers dels aparells que fan base a Reus i també en la pàgina web. La Generalitat, a través de la Secretaria de Política Lingüística, oferirà el suport i l’assessorament que la companyia necessiti en matèria lingüística, per poder fer efectius els compromisos adquirits. |
|
|
• Diaris digitals en llengua catalana |
| |
Pàgina 26
Diari electrònic valencià. Informació plural i independent.
http://www.pagina26.com
VilaWeb
Diari electrònic independent
http://www.vilaweb.cat/
e-notícies
El diari de referència en català
http://www.e-noticies.com/
Racó Català
El punt d'informació dels Països Catalans
http://www.racocatala.cat/
Diari digital de Catalunya
Notícies d'actualitat catalana Política, societat, cultura, opinió
http://www.eldebat.cat
El diari digital laMalla.net
http://www.lamalla.net/
directe.cat
informació amb independència
http://www.directe.cat
ANNA notícies
http://annanoticies.com/
Tribuna catalana
http://www.tribuna.cat
Tribuna Mallorca
http://www.tribunamallorca.cat
El Singular digital
Diari d'actualitat nacional
http://www.elsingulardigital.cat
ACN
Agència catalana de notícies
http://www.acn.cat
Portal informatiu de TVC i Catalunya Ràdio
http://www.3cat24.cat
RàdioCatalunya.ca
La veu independent dels Països Catalans
http://www.radiocatalunya.ca/
Bondia Andorra
http://www.bondia.ad/
Bondia Lleida
http://www.bondia.cat/
El Debat
http://www.eldebat.cat/
La Clau
http://www.laclau.cat/
Sa Meua
http://www.meua.cat/
Viure als Pirineus
http://www.viurealspirineus.cat/
Comunicació21
http://www.comunicacio21.cat/
Nació Digital
http://www.naciodigital.com/
Cultura21
http://www.cultura21.cat/
Edició electrònica del diari El Punt
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt
Edició electrònica del diari AVUI
http://www.avui.cat/
Edició electrònica del DIARI DE GIRONA
http://www.diaridegirona.cat/
Edició electrònica del setmanari EL TEMPS
http://www.eltemps.net/
Edició electrònica d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA
http://www.elperiodico.cat
Edició electrònica de DIARI DE BALEARS
http://www.diaridebalears.com/
http://www.diaridebalears.cat/
Cercador de Notícies en català
http://huubs.imente.com/
|
|
|
• El Termcat ofereix la descàrrega de terminologia de la indústria electrònica |
| |
El TERMCAT ofereix en línia un nou repertori de la col·lecció Terminologia Oberta, la TO Indústria electrònica i dels materials elèctrics, que recull exactament 1.161 fitxes conceptuals, amb les denominacions en català, castellà, francès i anglès.
La col·lecció Terminologia Oberta, disponible al web del TERMCAT, aplega repertoris terminològics procedents de treballs de recerca terminològica duts a terme pel centre que es poden baixar lliurement i exportar a qualsevol format. Com a recurs, pot ser molt útil per a les persones que volen alimentar una memòria de traducció o el diccionari d'un corrector. Destaquen títols com ara la TO Telecomunicacions, la TO Ciències de la salut (Fisiologia patològica) o la TO Termes Normalitzats.
En trobareu més informació a:
http://www.termcat.cat |
|
|
|
