(articles d’especial interès per als operadors jurídics)*

DOGC núm. 2553, pàg. 291, de 9.1.1998

CAPÍTOL 1

L’ús institucional

Article 12

L’Administració de l’Estat
1.  Són vàlides les actuacions administratives dels òrgans i els ens de l’Administració de l’Estat, tant les orals com les escrites, fetes a Catalunya en qualsevol de les dues llengües oficials, sense necessitat de traducció.
2.  Tothom té dret a relacionar-se, oralment i per escrit, amb l’Administració de l’Estat a Catalunya en la llengua oficial que esculli i a ésser atès, i no se li pot exigir cap mena de traducció.

Article 13

Les actuacions judicials
1.  Són vàlides les actuacions judicials, tant les orals com les escrites, fetes en qualsevol de les dues llengües oficials, sense necessitat de traducció.
2.  Tothom té dret a relacionar-se, oralment i per escrit, amb l’Administració de justícia en la llengua oficial que esculli i a ésser atès, i no se li pot exigir cap mena de traducció.
3.  Tothom qui ho sol·liciti ha de rebre en la llengua oficial demanada les testimoniances de les sentències i els actes resolutoris que l’afecten, sense retards per raó de llengua.
4.  El que disposen els apartats 1, 2 i 3 és aplicable també als tribunals eclesiàstics i als arbitrals.
5.  En la provisió de places del personal al servei de l’Administració de justícia dependent de la Generalitat s’ha d’aplicar el que disposa l’article 11, d’acord amb la normativa específica corresponent, en els termes que siguin establerts per reglament.

Article 14

Els documents públics
1.  Són vàlids els documents públics atorgats en qualsevol de les dues llengües oficials.
2.  Els documents públics s’han de redactar en la llengua oficial que esculli l’atorgant, o, si n’hi ha més d’un, en la llengua que acordin. Si no hi ha acord pel que fa a la llengua, l’escriptura o el document s’han de redactar en totes dues llengües oficials.
3.  Abans de redactar el document, s’ha de preguntar explícitament als atorgants quina llengua escullen; en cap cas la tria de l’una o de l’altra no ha de comportar retard en la redacció i l’autorització del document. Si no s’escull expressament la llengua, el document es redacta en català.
4.  Els fedataris públics han de lliurar en castellà o en català, segons que ho sol·liciti la persona interessada, les còpies i les testimoniances, i han de traduir, quan calgui, els respectius documents i matrius, sota llur responsabilitat. En la nota de la matriu i al peu de la còpia ha de constar el fet de la traducció, però no cal protocol·litzar-la.
5.  Els despatxos dels fedataris públics han d’estar en condicions d’atendre els ciutadans i ciutadanes en qualsevol de les dues llengües oficials i han de comptar amb personal que en tingui un coneixement adequat i suficient per a exercir les funcions pròpies del seu lloc de treball.

Article 15

Els documents civils i mercantils
1.  La llengua no és requisit de forma dels documents privats. Per tant, són vàlids els redactats en qualsevol idioma, sens perjudici de les traduccions que les lleis civils, mercantils o processals exigeixin per a executar-los, en el cas que l’idioma no sigui oficial a Catalunya.
2.  Els documents privats, contractuals o no, qualsevol que en sigui la naturalesa, redactats en qualsevol de les dues llengües oficials a Catalunya són vàlids i no requereixen cap traducció per a exigir-ne judicialment o extrajudicialment el compliment en l’àmbit territorial de Catalunya.
3.  Els documents a què es refereix l’apartat 2 s’han de redactar en la llengua oficial que les parts acordin. Nogensmenys, si es tracta de contractes d’adhesió, normats, contractes amb clàusules tipus o amb condicions generals, s’han de redactar en la llengua que escullin els consumidors i consumidores i han d’estar a disposició immediata dels clients i clientes en exemplars separats en català i en castellà.
4.  Són vàlids els títols valor de tota mena, inclosos els que representen accions de societats mercantils, redactats en qualsevol de les dues llengües oficials.
5.  Els xecs, els pagarés, els talonaris i altres documents oferts per les entitats financeres a llurs clients i clientes han d’ésser redactats, si més no, en català.

Article 16

Els convenis col·lectius de treball
(…)

Article 17

Els registres públics
1.  Són vàlids els assentaments registrals fets en qualsevol de les dues llengües oficials.
2.  En tots els registres públics de Catalunya, llevat dels que tenen només caràcter administratiu, els assentaments s’han de fer en la llengua oficial en què és redactat el document o en què es fa la manifestació. Si el document és bilingüe, es fan en la llengua indicada per qui el presenta al registre.
3.  Els registradors han de lliurar les certificacions en la llengua oficial emprada en la petició.
4.  Les oficines dels registres han d’estar en condicions d’atendre els ciutadans i ciutadanes en qualsevol de les dues llengües oficials i han de comptar amb personal que en tingui un coneixement adequat i suficient que el faci apte per a exercir les funcions pròpies del seu lloc de treball.
5.  S’ha de garantir que a l’oficina del registre es pugui fer amb immediatesa i fiabilitat, oralment o per escrit, la interpretació i la traducció de qualsevol assentament a la llengua oficial sol·licitada per la persona interessada.
6.  Els formularis i els altres impresos que estiguin a disposició del públic a les oficines dels registres han d’ésser redactats, almenys, en català.