I entrega del PREMI AGUSTÍ JUANDÓ I ROYO
 

 

La Comissió de Llengua del Consell de l’Advocacia Catalana reunida el 14 de desembre del 2004 al Palau Falguera, a Sant Feliu de Llobregat, va decidir crear el premi anomenat Agustí Juandó i Royo.

Aquest premi s’atorgarà a persones o entitats que en la seva trajectòria professional s’hagin destacat per la defensa i lluita de la llengua catalana en l’àmbit jurídic i juridicadministratiu dels països catalans.

Aquest premi s’atorgarà anualment.

El Jurat d’aquest premi estarà format per les persones que integren la Comissió de Llengua del CICAC, el president del Consell. El veredicte del Jurat serà inapel·lable i existirà la possibilitat de declarar desert el premi.

La Comissió de Llengua organitzarà l’acte de lliurament del premi. A aquest acte es convidaran personalitats de l’àmbit judicial.

L’objectiu d’aquest premi és el reconeixement per una banda de la trajectòria de la persona/es i/o entitats que seran les escollides i també sensibilitzar el mon jurídic de la situació de la llengua en l’àmbit jurídic. En l’acte d’aquest any es vol comptar amb la col·laboració de la Secretaria de Política Lingüística i, per descomptat, amb la Queta.

AGUSTÍ JUANDÓ ROYO: advocat.

Va ser secretari de l’Audiència Provincial de Barcelona el 1936 quan va esclatar la Guerra. La Generalitat de Catalunya el va nomenar perquè es fes càrrec de la institució després de la revolta militar. El franquisme acusà Juandó d’ésser el promotor de la catalanització dels serveis de Justícia a l’Audiència i als jutjats. Segons les fonts franquistes: se hicieron autos, providencias, diligencias, notificaciones y cédulas de citación, etc. Impresos para lo criminal y libros de registros en catalán enviándose ese material a los juzgados de Barcelona consiguiendo con ello su propósito de caràcter de separatista”.

El 19 de juny de 1939 va ser sotmès a un consell de guerra amb altres 14 persones sense cap mena de relació entre elles que justifiqués el procés comú. En el consell de guerra recollint la tasca que en compliment de les disposicions de la Generalitat va fer per a normalitzar l’ús del català en aquella institució es va recollir a la sentència com a fet inculpatori va ser condemnat a pena de mort per delicte de rebel·lió militar, que va ser executada al Camp de la Bota el 9 de juliol de 1939.